Amb la quarta assemblea oberta a Can Farell i la cinquena al centre donem per acabada aquesta ronda pre-electoral per redactar un programa alternatiu. Ha estat molt positiu i alhora sorprenent la participació i la involucració en aquest espai de l'esquerra independentista al municipi. Una participació imprescindible per poder construir el nostre projecte, el de tots i totes, i esperem que continuin perquè la feina no acabarà amb aquestes municipals, continuarà.

De veritat gràcies a tots i a totes, estem amb una força enorme. Encara podeu fer-nos arribar les vostres propostes, idees i inquietuts per xarxes socials o a [email protected] 

A les nostres xarxes socials trobareu els resums de les sessions. Adjuntem la última perquè tingueu una idea de tot el que pot donar unes simples dues hores: 

''Preguntem com en cada assemblea oberta abans de tot si hi ha cap inconvenient respecte els drets d’imatge i aquest cop com han assistit menors d’edat, evitarem que surtin; i exposem les normes assembleàries per a que el debat transcorri amb normalitat.

Presentem els nostres orígens com a assemblea local (des del 2015) i per què hem decidit presentar-nos per primer cop. Estem molt actius engegant assemblees, projectes i accions tant a nivell nacional, com social i municipal.

L’ordre del dia en principi, i a partir d’aquí s’afegiran nous punts, és:

• Participació ciutadana i associacionisme
• Les necessitats dels barris cèntrics: Associació de veïns
• Nou model de centre

Partim que avui som a un centre històric, l’ateneu de l’Aliança, que han rebut més d’un premi i estan més actius que mai, amb molta difusió. Prop de 100 anys d’història (1926 aproximadament s’inaugurava) i durant molts anys fins la dècada dels 90 amb el creixement exponencial que ha experimentat Lliçà, era el centre neuràlgic.

La participació ciutadana percebem que no s’ha treballat prou, el que sí ha hagut i encara hi ha, és un teixit associatiu que desgraciadament l’ajuntament pretén que sempre porti el seu color polític i sovint posa masses pals a la roda (per exemple el casal d’estiu). Hi ha massa amiguisme, inclús en propostes amb potencial com els pressupostos juvenils, organitzats un divendres al vespre a la biblioteca.

Estem d’acord en que falta mobilització social en el nostre municipi però és evident que els veïns i veïnes no participen si no perceben que tenen poder de decisió. No podem limitar-nos a concedir poder simbòlic i titllar cada acte institucional d’èxit quan assisteixen menys de dues dotzenes de persones. El principal obstacle de la participació en els afers públics és el ritme elevat de vida dins el capitalisme. No ens hem de resignar, hi ha alternatives com la participació telemàtica. És un dret, hauria de ser un deure? Desgraciadament aquest debat filosòfic se’ns escapa de les competències municipals.

Històricament les infraestructures dels barris han estat arrel de la unió dels veïns i veïnes, els canvis només poden venir des de baix, assumim-ho orgullosos. Els consells sectorials porten anys sense reunir-se, les associacions de veïns s’han de transformar o crear assemblees paral·leles que abans dels plens decideixin sobre els assumptes municipals. En això ens referim quan diem que les cadires dels plens han de tornar a ser del poble.

Obrim el meló del model de centre. Creuen que no hi ha necessitat i que no s’ha consultat en una decisió tant important com el canvi de model. Simplement seran consumidors per Can Montcau, així no es reactivarà el centre. Aquest dijous (ens hem assabentat fa pocs dies) hi ha un ple extraordinari per lligar abans de les eleccions, la modificació del POUM, i és possible que legalment sigui irreversible. Esperem no arribar tard, com sí hem arribat tard amb l’aberració de Can Montcau. Les esquerres defensen el centre per l’oportunitat d’habitatge social (per cert obligat per llei) però oi que tenim moltes cases unifamiliars desocupades que podríem modificar el pla urbanístic, dividir-les i rehabilitar-les per tornar a oferir-les al mercat?

El centre és un nyap que ens volen colar com Can Montcau i que no ens ha beneficiat en gairebé res. El procés participatiu ha estat un nyap, la publicitat només via xarxes socials ha estat un nyap, i les decisions que s’ultimen en despatxos són un nyap. No hi ha intenció del govern local de cohesionar, estan trinxant el territori (ara també amb la connexió de la C17, un mini quart cinturó) i ens volen eliminar com a poble, talar tot el bosc. Com és possible que a la bassa on s’havien de refugiar la fauna de la nova zona comercial es permeti la caça? L’ajuntament està preparat en termes de serveis per absorbir tanta gent? Sabem per exemple que de policia, metges i mestres anem justos, i prova d’això són els robatoris a les urbanitzacions.

Les dues opcions que ens queden si realment és irreversible també el model de centre és una mobilització popular on les inversions comprovin l’oposició a la seva arribada, i/o blindar les zones verdes i aturar la concessió de llicències, si estem en el govern municipal. El capitalisme s’escampa com un tumor. Si volguéssim el model de Barcelona i rodalies, viuríem allà, Lliçà d’Amunt ens ha de seguir caracteritzant l’entorn natural i la tranquil·litat.

En els plens arriba tot decidit per l’equip de govern, considerem que és cabdal entrar-hi per adquirir informació i poder de decisió i pressió.

Hi ha una manca de transparència per exemple amb la visita de la delegada del Gobierno on no van recollir ni acta. Volem obrir la finestra i aixecar les catifes per aconseguir que els veïns tinguin la paraula i la vara del poder. Nosaltres no respondrem a cap mandat empresarial, que quedi clar.

Per últim torna a sortir sobre la taula el nostre eix clau, la mobilitat, en un municipi com el nostre dispers. Abans expliquem alguna proposta animalista que recollim en el programa com el control de la caça o la protecció de la fauna i la flora.

A nivell tècnic la mobilitat és molt complex, i ho tenim en compte, amb els nostres mitjans l’estudi haurà de ser un cop siguem a l’ajuntament. Preveiem mantenir el servei d’autobusos en hores puntes però no podem mantenir-ne de buits recorrent tot el municipi amunt i avall. 1 milió d’euros són molts diners. Els nous híbrids es van provar el mateix dia de la inauguració amb les convidats dins.

Nosaltres apostem sempre per la municipalització dels serveis públics. No pot ser que com l’hospital de Granollers i Mollet, el transport de la Sagalès o l’aigua de Sorea a Lliçà estigui gestionada per empreses privades i pagada amb diners públics. De fet per exemple Sorea cobren els rebuts però nosaltres paguem les reparacions, no tenen cap responsabilitat sobre les xarxes. Els contractes més importants estan ben amagadets, per què? Segurament els hi fa vergonya haver condemnat al poble a tants anys de privatitzacions. Ens falta informació, revertir el contracte pot ser impossible, no ho sabem, però farem tot el possible legalment per resoldre’ls, sobretot després dels incompliments de Sorea.

Aprofitem la tertúlia final per explicar el nostre model ecològic amb la comunicació de torrents, la creació de noves zones verdes i la protecció de les ja existents, o les ajudes per la instal·lació de plaques fotovoltaiques o l’impuls d’altres energies renovables fins l’autonomia energètica. Per falta de temps emplacem els assistents a assistir a la nostre presentació i a llegir el programa electoral quan el publiquem perquè allà es detalla concretament tot el nostre projecte rupturista i alternatiu de canvi. Es respira il·lusió, tanquem la ronda d’assemblees obertes de barris amb la realitat social percebuda i amb moltíssima força popular. Feliços, seguim!''