Dolor i ràbia. Nosaltres, una minoria nacional, veiem com els nostres representants escollits democràticament estan sentats en el polititzat Tribunal Suprem, allà mateix on fa no més de 50 anys es jutjaven antifranquistes. Polítics fent política, polítics donant veu a la ciutadania, polítics complint amb la normativa internacional. Ideològicament estan lluny de nosaltres però tenim un camí a recòrrer junts que és l'autodeterminació, i la Candidatura d'Unitat Popular estarem en totes les lluites justes, pels drets socials sí, també pels drets polítics i civils. 

El dret a l'autodeterminació externa és un dret internacional acotat pels Estats que vetllen per la seva pròpia supervivència, aquells qui donen preminència al principi d'integritat territorial i sobirania nacional, oblidant-se de drets col·lectius, naturals, inalienables i irrenunciables. És conservadorament lògic que la interpretació sigui en tot cas restrictiva. Qualssevol poble i sota qualssevol context hauria de tenir el dret a establir lliurement el seu estatus polític, així ho recull, sense cap requisit extra (introduit jurisprudencialment) l'article 1.2 de la Carta de les Nacions Unides de 1945 i l'article 1.1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966. Abans s'emprava aquests articles per legitimar el procés de descolonització i s'exigia que hi hagués un vet en la participació institucional per part del govern central a la nació perifèrica i la discontinuitat geogràfica. Catalunya no és el cas. Seria jurídicament erroni no percebre el dret com una disciplina que evoluciona, i efectivament s'han afegit nous pressupòsits com són l'opressió de les minories nacionals i la impossibilitat de l'exercici de l'autogovern i la vulneració de drets fonamentals. 

A Espanya el reconeixement d'una única sobirania i el joc de les majories parlamentàries provoca que els catalans estiguem destinats a estar en una minoria permanent, on qualssevol canvi constitucional està supeditat a l'aprovació general per part de la resta de l'Estat. A més a més, el govern central juga amb un recurs extra d'intervenció i anul·lació de l'autogovern: l'article 155. 

Per altre banda, la prohibició, la violència policial i l'enjudiciament penal d'un acte de sobirania democràtic i pacífic com un referèndum significa perseguir a persones per raó de la seva condició nacional, i això està succeint en procediments opacs, interpretacions extensives de la legislació i el tancament d'un sistema que parteix d'una transició feble. 

No ens hem de cansar de denunciar-ho: Són presos polítics, i són exiliats, perquè estan perseguits per les seves idees en una repressió selectiva d'un Estat fallit. Volem passar a l'acció i defensar les nostres drets, no entenem el full de ruta d'aquest govern autonomista i els moviments dels partits tradicionals. Recuperem la força que ens portaria a l'1 d'octubre, organitzem-nos dins els espais de l'esquerra independentista. La via de fet és l'única via per la independència i per l'alliberament d'ells i elles. Us estimem, i us volem a casa. L'autodeterminació no és delicte!