Amb la intenció de convertir aquesta ràdio en un mitjà de comunicació transversal i intergeneracional, el nostre candidat, Roger Nadal, un dels més joves de tot Catalunya, ha contestat a les preguntes que li han formulat els joves i ha desvetllat propostes concretes sobretot en l'àmbit de la joventut, la cultura, l'habitatge i el transport, quatre problemàtiques que afecten de primera mà al jovent. Podeu escoltar al podcast de radiollicajoventut.com. Si ets jove, som la teva candidatura! Això ha dit resumidament: 

A Lliçà d’Amunt hi ha aproximadament 350 habitatges buits i hi ha una problemàtica evident en l’accés per al jovent i les famílies més vulnerables. El pla urbanístic és molt restrictiu i no permet que les llars puguin ser dividides, no reconeix més d’una cèdula d’habitabilitat i això és una trava per dinamitzar el sector. Nosaltres som contraris a construir més habitatge: gairebé 800 noves al centre, ens hem tornat bojos?

Abans de construir, rehabilitem, dividim i retornem al mercat construccions no aprofitades. Destinarem partides pressupostàries per assolir aquest canvi. Aquest és el nostre pla suficient per satisfer el dret a l’habitatge, un dret que no pot ser privat de cap manera i que s’està vulnerant en la majoria de pobles i ciutats, també a Lliçà d’Amunt. 

És inverosimil que un ajuntament suposadament d’esquerres amb els socialistes i Podem liderant-ho només apostin per un 30% d’habitatge social i deixi el 70% en mans de l’especulació immobiliària que ha enfonsat les classes populars amb una crisi criminal. El 30% d’habitatge social és la xifra que exigeix la llei, ni més ni menys, de fet amb menys no pots tirar endavant el projecte.

Si mai es construeix aquí, la única garantia que sigui en la seva totalitat habitatge social som nosaltres, la Candidatura d’Unitat Popular.

L’ajuntament ha de ser un agent actiu, per això crearem un parc públic d’habitatges de lloguer per desinflar la nova bombolla i també un fons d’habitatge d’emergència, encarant el desnonaments junt amb les associacions de veïns i organitzacions socials.

 

No ha d’haver una necessitat de créixer i convertir-nos en un barri de Barcelona. Lliçà d’Amunt únicament pot créixer de manera sostenible amb el nostre pla d’habitatge de rehabilitació, no destruint la nostre riquesa natural, cultural i històrica.

És més important la qualitat, que siguem realment un poble per viure, a la quantitat. Qui vulgui viure en un entorn urbà que marxi a l’Hospitalet, a Sabadell, a Montcada i Reixac. Però que ens deixin en pau els que volem viure tranquils, sense contaminació i envoltats de natura.

El que sí hem de potenciar és la visita temporal al nostre patrimoni, a la nostre gastronomia i organitzar esdeveniments i activitats per ser una referència turística a la comarca.

 

L’estratègia per fomentar la participació juvenil i recuperar la riquesa del teixit associatiu és deixar de controlar des del paternalisme les associacions municipals que són un niu del clientelisme socialista en la seva necessitat d’esgarrapar vots.

Alliberar doncs les entitats de la urpa institucional, revisar els convenis amb les entitats inactives i establir que les subvencions siguin finalistes i a terminis, esglaonades, no un cop a l’any i d’un sol pagament provocant endeutaments. Fomentar un model cultural que incentivi el pensament crític, independent, creatiu i de cura dels dèbils.

Sóc l’únic cap de llista menor de 40 anys, dinamitzar la joventut és una de les meves prioritats. Jo he hagut de marxar a jugar a hoquei patins a Vic o Voltregà; jo de petit anava al casal però arribats a un edat no he tingut una oferta de lleure. Tinc enveja sana de pobles com Sant Feliu de Codines.

El nostre projecte juvenil serà el que els joves decideixin perquè crearem el consell sectorial de joventut. El consell de participació ciutadana està desactivat des del 2012 i el consell de cultural des del 2009. Hem de fer fora a la tecnocràcia i burocràcia de l’Ajuntament. Recuperem el poder.

 

L’Aliança ha de ser el centre neuràlgic del jovent i la cultura, no podem renunciar a aquest espai històric. Cert és també que nosaltres no ens oposem a Can Male com un espai per les entitats del municipi, hi estem plenament d’acord. Però anirem més enllà i reactivarem els centres cívics dels barris per descentralitzar aquesta demanda i obrirem les portes dels patis de les escoles en horari no lectiu, entre d’altres.

I crec que no en parla cap altre partit però rehabilitarem l’espai municipal granja de Bellavista, al cantó de Can Male, per fer un santuari d’animals i per a que les entitats sense ànim de lucre puguin desenvolupar les seves activitats.

Mantindrem l’actual ubicació de protecció civil millorant per complert les instal·lacions, ells no volen marxar d’allà però tampoc fa justícia les seves lamentables instal·lacions. Nosaltres volem premiar el voluntariat i inclús professionalitzar una part.

I per últim tenim cases abandonades arreu, al centre també, i les podríem rehabilitar per convertir-les en casals per joves i entitats. A la Sagrera, al cantó de l’Aliança i un llarg etcètera. És una qüestió de voluntat política, d’establir prioritats.

Tant la nostre número 2, Anna Cervera, com la número 4, Cristina Prims, han estat sempre vinculades i seguiran estant-ho, a les entitats culturals.

 

Una de les nostres 12 propostes estrella amb les que hem encarat la campanya electoral és la recollida porta a porta d’escombraries perquè és el mecanisme que permet reciclar més i millor. L’any passat aquí només es va reciclar el 43% del total de residus, i aquest any ha baixat al 37%, quan la mitjana de la Unió Europea és el 60%. Amb la recollida porta a porta podem arribar al 80-90% com a Santa Maria de Palautordera.

L’ajuntament, que en el pamflet propagandístic de l’Informa’t reconeix que no fa els deures en aquest sentit, planteja la solució de fer créixer un 37% la població local en menys de 20 anys. Quina bona idea amics.

Cada tona de residus que es porta a l’abocador genera 1,24 tones de CO2 que agreuja el canvi climàtic que hem de combatre. Hem d’avançar cap al residu zero.

Amb l’eliminació de contenidors es recupera espai a la via pública, un espai més net, sense mals olors i amb més coresponsabilitat. Això sí, nosaltres vetllarem per les condicions laborals de les treballadores en una feina que és molt física i dura. Som d’esquerres, mai amagarem la nostres consciència de classe i la defensa de les classes treballadores.

 

Per millorar el centre urbà primer de tot és evitar el nou model de centre que pretén fer créixer en un 50% el centre, de 5.000 a 7.500 habitants. Nosaltres junt amb Esquerra Republicana som l’única candidatura que diu un no rotund a aquesta obra faraònica. Acceptem que Lliçà d’Amunt té més d’una centralitat i potenciem-les sense construir innecessàriament. És un insult als barris, a Can Salgot, a Ca l’Artigues, a Palaudàries, a Can Roures, a Can Xicota, a Can Farell, a Can Rovira.

Nosaltres proposem crear una illa de vianants i trànsit tranquil al centre, amb un pàrquing i zones verdes que permeti dinamitzar el comerç. Tot i així qui ho decidirà en última instància serà l’assemblea de barri del centre-Sant Baldiri, unes assemblees de barri que nosaltres crearem i coordinarem des de la institució amb pressupost propi i poder de decisió abans dels plens municipals.

Primàries no han inventat la sopa d’all, nosaltres apostem per la radicalitat democràtica però a les eleccions ens presentem amb un projecte concret format a partir d’assemblees obertes, enquestes i entrevistes amb les entitats municipals. Nosaltres hem fet els deures i estem preparats per governar Lliçà, i serem la sorpresa. De moment la representació la tenim assegurada.

Aquest nou model de centre urbà no ens enganyem, pretén només alimentar de consumidors a l’Esclat i a l’aberració de Can Montcau. Hi ha altres maneres de dinamitzar el comerç, començant per no encapsar-los el dia abans de reis amb la cavalcada. Succeeix el mateix que amb el polígon industrial del centre, totalment mort, i enlloc de reactivar-lo construeixen un nou polígon a l’entorn natural de Can Montcau. És una irresponsabilitat política.

Sort que nosaltres tenim en Berto Fernàndez, número 3, tècnic superior en salut ambiental, i per cert, sindicalista de base, que ens permet tenir una visió especialitzada en la defensa del territori. Lo riu és vida i la terra aliments.

 

És inaudit que hi hagi barris de Lliçà d’Amunt encara sense cobertura ni internet. Nosaltres precisament ens reunim a una casa de Can Salgot setmanalment en assemblea perquè no tenim local, i allà no tenim ni cobertura ni internet.

La solució és senzilla, que hi hagi cobertura i internet. No és enviar un humà a l’òrbita de la lluna, és senzill. Per qüestions de justícia, benestar i igualtat.

Una xarxa de telecomunicacions lliure, responsable i fora de l’oligopoli de les grans empreses de telefonia que marginen els nostres barris perquè no som rentables. Amb els meus veïns i veïnes no jugaran al monopoli.

 

Nosaltres som uns fidels defensors de la Formació Professional en contacte amb el sector públic i privat per analitzar les necessitats de cada sector i evitar que haguem de marxar a treballar fora. Augmentarem la destinació de recursos per corregir el dèficit.

L’educació per a nosaltres és un pilar imprescindible i clau. Una escola pública, inclusiva, de qualitat i en català. Crearem una borsa de treball juvenil i amb suport i assessorament a joves en situació de precarietat.

Els joves emprenedors sempre trobaran el suport institucional tant tècnic com econòmic per engegar nous projectes. Jo per exemple he fundat una plataforma formativa on he organitzat de moment un total de 7 casals, i una marca de roba ètica i sostenible amb ventes tant aquí com a fora Catalunya. Quan vaig voler engegar una escola d’hoquei l’ajuntament de Lliçà no em va contestar ni la instància, el 2015.

Promourem i donarem suport a la col·lectivització i autogestió d’equipaments municipals o espais buits en desús, l’anomenada gestió comunitària, i assessorarem per crear cooperatives de treball a menors de 30 anys.

 

Sóc fill de comerciants i el meu pas endavant en la política municipal venia motivada per la defensa del comerç local i del treball de qualitat aquí a Lliçà d’Amunt. Veia com en pocs mesos venien part del nostre territori a grans empreses que precaritzen el treball i enfonsen el comerç local.

Què ha de fer la ferreteria quan s’instal·la un Leroy Merlín? Què ha de fer el fruiter quan s’instal·la l’Esclat? Què ha de fer el bar quan s’instal·la el Viena?

No deixem perdre l’oportunitat ara des de l’Ajuntament d’involucrar-nos amb l’associació de comerciants, tant del centre com dels barris, que també existeixen. Crearem el consell sectorial del comerç que uneixi sinergies.

Hem arribat tard per evitar part de l’aberració de Can Montcau, però evitarem que creixi més, o que facin un parc similar a Can Salgot, o un centre especulatiu, o el quart cinturó que ens trinxi per la meitat. Serem resistència tant a la institució com al carrer. Protecció absoluta, i dinamització. Ho coneixem de primera mà.

Que per cert, tots els diners que han o haurien d’haver pagat totes les empreses de Can Montcau en impostos on són? Haurien de sanejar completament l’Ajuntament i invertir en polítiques socials. Són milions d’euros, i són nostres. On són?

 

Fora Sagalés. Un servei públic i essencial com el transport en un municipi dispers com el nostre ha de ser gestionat per l’ajuntament. Llencem a les mans d’un empresari que té un monopoli a Catalunya, més d’1 milió d’euros anuals. I aquests diners són vostres, i meus, de totes.

Ara amb nous autobusos amb capacitat de 90 passatgers, híbrids i que s’espatllen cada dos per tres. No correspon amb les necessitats reals de la ciutadania perquè excepte en hores punta, on nosaltres mantindríem aquest servei, van totalment buits.

Això és un despropòsit. El Partit Socialista, Esquerra Unida-Podem i Convergència-Junts per Lliçà governen únicament amb un ànim electoralista. Molta testosterona per veure qui la té més gran. Revertim això.

Nosaltres crearem una empresa pública de transport col·lectiu a demanda en hores no punta, que en una centraleta es gestionaran els viatges que es sol·licitin per telèfon o mitjançant una aplicació. És una opció més sostenible tant econòmicament com mediambientalment.

 

 

Per acabar, que no hem fet referència, nosaltres construirem la República Catalana des dels municipis, engegarem un procés constituent i lluitarem contra la repressió, perquè l’estem vivint.

No votem més a partits que prometen la independència de la llei a la llei, bilateralment, sota un gran arc de sant martí i pujats d’un unicorn. Atreviu-vos a votar una candidatura que estigui preparada per la unilateralitat i la desobediència, amb totes les conseqüències. Som un vot útil per la independència, pel municipalisme, pel feminisme, pel col·lectiu LGTBI, per l’antifeixisme, per l’animalisme, per l’ecologisme i per unes polítiques socials sense discriminar a ningú.