''Las ruinas no nos dan miedo porque llevamos un mundo nuevo en nuestros corazones, y este mundo esta creciendo en este instante''

Això declarava a un diari canadenc Buenaventura Durruti, sindicalista i revolucionari mort el primer any de guerra civil. Resumia perfectament el pensament utòpic de l'esquerra; la mateixa esquerra que deixaria la lluita i el materialisme per endinsar-se en un status quo i recitar discursos buits sempre des de l'oposició. Fins avui, derrotats.

El moviment 15-M era una explosió de llum; la desafecció i la indignació es transformava en idees, i les idees en projectes; es defensava el municipalisme i amb aquest la democràcia radical, la participació ciutadana, la justícia social, el dret a l'habitatge, la redistribució de la riquesa, la transparència i la transició cap un model cooperatiu de producció. En definitiva, la construcció d'una democràcia de proximitat i l'aposta decidida per una descentralització política on els d'abaix puguem recuperar el poder de les decisions.

Les cadires dels plens han de tornar a ser del poble i la potenciació de les assemblees de barris i l'associacionisme no ha de ser simplement un contrapoder consultiu, han de generar sinèrgies i apropar el món institucional a la realitat social. Només aconseguirem una ciutadania mobilitzada, activa i compromesa si els regidors i regidores deixen de banda les sigles del seu partit polític i els seus interessos particulars, i actuen com a portaveus. Hem d'avançar cap a un model de decisions col·lectives i justes, construir una xarxa difusa amb iniciatives autònomes. 

La cadira no és de ningú, la cadira és de tothom, i per entrar a l'ajuntament i obrir les portes i finestres cal confiar en una candidatura municipalista de canvi. 

És complicat creure's que les multinacionals que han construït enormes sucursals a Lliçà ho hagin fet en pro del bé comú. Més enllà de la greu afectació negativa al nostre medi ambient i la tranquil·litat que ha caracteritzat sempre el nostre municipi, s'està generant treball temporal i precari i s'està enfonsant el comerç local de qualitat i proximitat.

Tothom pot prendre decisions errònies tenint per exemple autobusos buits donant voltes per tot Lliçà però la línia executiva presa durant la última dècada d'oblidar barris i associacions, i apostar per un creixement desmesurat en contra dels interessos dels veïns i veïnes de Lliçà d'Amunt fa necessari que a les properes eleccions municipals hi hagi una alternativa preparada per guanyar  i recuperar el timó d'una barca a la deriva.

En aquesta última legislatura absolutament tots els partits polítics han estat en el govern del Partit Socialista. 

És l'hora de somriure perquè per primer cop Lliçà pot tenir una alternativa d'esquerres, ecologista, feminista i municipalista. És l'hora de somriure perquè guanyarem.